Es fa servir la preposició per (o les contraccions pel o pels, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Vam optar pel pressupost del primer pintor (el verb optar regeix per [...]
es cauen).
Ja li han caigut totes les dents de llet (i no se li han caigut).
Els exploradors han caigut a terra de tan cansats que estaven (i no s'han caigut).
Cal no confondre aquest ús pronominal del verb caure, que és inadequat, amb l'ús adequat de pronoms febles reflexius de persona, que són [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acabament d'un àpat, d'una festa, d'un espectacle, etc. El sopar ja era a les acaballes. Arribàrem a les acaballes de les festes. Darrers moments de la vida. Està a les acaballes. Festa que secelebra a les masies el darrer dia de segar. [...]
Sistema organitzat lineal de tempestes violentes de gran extensió que avança en línia recta, de forma aproximadament perpendicular al seu eix principal, i pot recórrer grans distàncies. [...]
La forma inframon, que és un mot format a partir del prefix infra-, amb el significat de 'sota' i 'inferioritat', i el substantiu món, se sol usar especialment en contextos que tracten de mitologia o espiritisme per designar el món dels morts. Per exemple:
En la mitologia grega, Hades és el déu [...]
La forma escaire s'utilitza per designar eines diverses emprades en àmbits diferents i que tenen com a característica comuna que són instruments en forma de triangle rectangle.
La forma cartabó designa un tipus concret d'escaire: és l'instrument de dibuix que consisteix en un escaire en forma de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nupcials Cerimònies amb què secelebra el sagrament del matrimoni. Acció tutelar de la gràcia divina. La benedicció de Déu, del cel. ésser una benedicció Ésser motiu de joia o prosperitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Magribí. Musulmà 1. fer moros Cisar 2 2. moros i cristians Festa que secelebra a diversos indrets del País Valencià en la qual diferents comparses escenifiquen la victòria dels cristians sobre els musulmans en el temps de la Reconquesta. moros i cristians Joc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consell solemne, com el que celebra el papa amb els cardenals, el que celebraven els emperadors romans, el dels déus olímpics. Ajuntament 3 1. Agrupament de set membres o mantenidors encarregat d'examinar les composicions concursants als jocs florals i d'emetre'n el veredicte. [...]